s. XI. Castell d'orígen islàmic ubicat dins la Taïfa Sarraïna de Lleida.
En l'actualitat queden pocs vestigis del castell sarraí, el qual s'alçà en un tossal proper al poblat ibèric de Gebut del mateix municipi.
El 1119, abans de la conquesta del sector, el Castell fou infeudat per Ramon Berenguer III a Guillem (Dalmau) de Cervera, i el 1120 fou cedit en el conegut pacte per Avifelel al mateix Ramon Berenguer III.
Fou conquerit molt probablement per Ermengol VI d'Urgell d'acord amb el comte de Barcelona vers el 1149. Formà part del patrimoni de la branca dels Cervera barons de Juneda i Castelldans i des del 1168 la parròquia era adscrita a la de Sant Llorenç de Lleida i fou dotada pel bisbe Guillem Pere.
El degà de Lleida rebia fruits del terme i castell de Gebut. La senyoria passà, a la segona meitat del segle XIII, dels Cervera als Ayerbe (Pere d'Ayerbe es casà amb una Cervera de Juneda) i vers 1340 era dels Cornell d'Arbeca. El 1398 rebé carta de veïnatge de la ciutat de Lleida.
A partir del fogatjament del 1358 el lloc de Gebut (aleshores amb 51 focs) consta com a senyoria de l'ordre dels hospitalers (els noms de les famílies corresponen a llinatges de moriscs, com era normal en aquest sector) i el lloc figura dins la comanda hospitalera de Torres de Segre.
Tanmateix, durant la Guerra contra Joan II el deganat de Lleida hi conservava drets, drets que motivaren l'enfrontament abans descrit amb Mateu de Montcada, que s'apoderà del lloc per la força. El castell era ja enderrocat el 1660, quan el gran prior hospitaler anà a visitar el lloc.
