El Consell Comarcal del Segrià ha presentat aquest dijous ‘Segrià. Terra de Cultura’, un projecte audiovisual que té com objectiu posar en valor els actius culturals de la comarca, tant pel que fa al patrimoni com a les activitats, i convertir-los en un atractiu turístic.
La presentació s’ha dut a terme a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs en un acte que ha comptat amb la participació del president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot; de la cap de Cultura del Consell, Teresa Malla; de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; i de representants de SopaGraphics. A l’acte hi ha assistit el vicepresident del Consell, Toni Bosch; i diversos diputats i diputades i consellers i conselleres del Segrià.
El president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, ha destacat que després més d’un any i mig d’ençà que començà la pandèmia, “la cultura torna, i ho fa amb força”. Així, ha remarcat que des del Consell “hem d’incentivar aquesta empenta, reactivar els projectes que ja teníem i impulsar-ne de nous com es fa des de l’Àrea de Cultura; i posar en marxa tots els actius de la nostra comarca, que com s’explica en aquest projecte, passen pel patrimoni i per les costums de la gent”. Masot ha recordat que “la cultura és vida i ens dona vida” i ha animat a tothom a “reviure el Segrià”.
La cap de l'àrea de Cultura del Consell, Teresa Malla, ha destacat que "el Segrià és una comarca inquieta, curiosa, creativa, amb una gran riquesa cultural, per alguns desconeguda i per això volem donar a conèixer, potenciar, ajudar a descobrir o redescobrir la comarca del Segrià."
El projecte, encomanat a la firma SopaGraphics, s'ha plantejat tenint presents dues finalitats: d’una banda, promocionar turísticament l’oferta cultural del territori, presentant la diversitat d’iniciatives i remarcant l’ampli espectre de públic destinatari; i de l’altra, empoderar els municipis adscrits al Consell a partir de la valorització del patrimoni propi, remarcant el valor del patrimoni existent (material i immaterial) destacant la seva vigència i potencial.
'Segrià, Terra de Cultura' s’ha materialitzat en una doble proposta. D’una banda, un espot audiovisual genèric i, de l'altra, tres peces temàtiques. La primera es basa en l’eix gent i cultura, i presenta les expressions pròpies de cultura popular i el dinamisme de la seva activitat associativa, tot destacant perfils de persones que han contribuït a l’enriquiment de l’activitat cultural des del territori. La segona peça temàtica té com a eix les visites al patrimoni, i recull diversos punts d’interès representatius del patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric i museogràfic del Segrià per fer valdre la tasca divulgativa i d’investigació amb què contribueixen al progrés cultural i científic. El tercer eix està destinat a la cultura activa i presenta el territori com a emplaçament ideal per al turisme d'experiències a partir de les rutes culturals establertes i l’oferta de serveis associats (visites guiades, excursions, gastronomia, etc.).
En les peces audiovisuals, s’han inclòs més de 40 localitzacions de diferents municipis del Segrià repartides en els aproximadament 4 minuts totals. Aquestes peces es difondran a través del canal del YouTube i de les xarxes socials del Consell.
Quant al patrimoni s'inclou la pedra seca (Torrebesses), l’ermita de Sant Jaume (La Granja d’Escarp), l’Arc d’Adar (Llardecans), L’Espai de Memòria Històrica (Almatret), el monestir d’Avinganya (Seròs), el Museu d'Arquitectura i Urbanisme (Almacelles), el Centre d'Interpretació del Món Rural (Alcarràs), la capella de Sant Salvador (Alfés), l’ermita de Carrassumada (Torres de Segre), la Vila Closa (Artesa de Lleida), el castell de Sarroca (Sarroca de Lleida), el pou de gel (Almenar), el jaciment El Bovalar (Seròs), els Trullets (Benavent de Segrià), la Penya del Sagrat Cor (Alguaire), el molí fariner (Almenar), el canal de Pinyana, la reserva d’Utxesa (Torres de Segre), el parc de la Serreta (Corbins) i l’Aiguabarreig (La Granja d’Escarp).
Finalment, cal remarcar que s’ha comptat amb una cinquantena de persones per a la producció i rodatge dels vídeos, entre aquestes, es pot destacar el Toni (artesà dedicat a la forja a Massalcoreig), l’Antònia (ceramista d’Almacelles), l’Andrés (ballarí i actor de Lleida), Mireia ‘LillyBrick’ (graffitera amb taller a Artesa de Lleida), Pere i Ingrid (companyia de teatre familiar de Corbins), els gegants i grallers de Benavent de Segrià, l’Associació de la Llegenda de Sant Jordi de Puigverd de Lleida i l’Associació Festival Enceses d’Artesa de Lleida.
El projecte compta amb el suport de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya mitjançant el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.
