El Petit Cor Catàtor de Torrefarrera, la Coral La Primavera Artesenca d’Artesa de Lleida i la Coral Estels d’ACDA d’Almacelles han ofert el concert inaugural a l’església parroquial, que ha aplegat una cinquantena de cantaires
El projecte, un dels més emblemàtics de l’àrea de Cultura del Consell Comarcal, s’ha adherit enguany al Centenari de la creació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Maials va ser aquest diumenge l’escenari del concert inaugural del cicle Segrià Corals 2022, protagonitzat per tres formacions a l’església parroquial de Nostra Senyora Maria de l’Assumpció. Es tracta de la 16a edició de Segrià Corals, que d’aquesta manera retorna al primer pla després de dos anys d’aturada arran de la pandèmia. El concert de Maials és el primer dels deu que el cicle té previst fer, de maig fins a novembre, en un recorregut en què hi prendran part una quinzena de formacions corals.
En el cas d’aquest diumenge a Maials, les tres corals participants van ser el Petit Cor Catàtor de Torrefarrera, la Coral La Primavera Artesenca d’Artesa de Lleida i la Coral Estels de l'Associació Cultural de Dones d'Almacelles (ACDA), en un esdeveniment que va comptar amb la presència de David Masot, president del Consell Comarcal i alcalde Maials, i de Teresa Malla, cap de l’àrea de Cultura del Consell. En total s’hi van aplegar una cinquantena de cantaires.
Va ser David Masot l’encarregat de donar la benvinguda als presents, tot celebrant el fet que el concert de Maials suposava “la recuperació del cicle Segrià Corals després del període de pandèmia”. El president va voler remarcar que es tracta d’un dels projectes “més emblemàtics” del Consell Comarcal i va encoratjar totes les formacions corals participants a seguir endavant amb la seva activitat.
Per la seva part, Teresa Malla va destacar les bones xifres de participació, amb 15 corals, i també va fer referència a que en aquesta 16a edició “el cicle s’ha adherit a la commemoració del Centenari de la creació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, amb la qual cosa es fa un cant comú en cada concert “amb peces musicals originàries del cançoner”, que en el cas de Maials van ser ‘Madaleta’ i ‘Isabel’. Tot plegat, va dir Malla, amb l’objectiu de “donar a conèixer la cançó popular” com a element del patrimonial cultural immaterial, com a eina de participació i cohesió social.
A continuació es va donar pas a les actuacions de les tres corals participants a Maials, encapçalades pels seus respectius directors: Enric Navàs Mariné, del Petit Cor Cantàtor, Robert Solé, del cor La primavera Artesenca, i Nerei Santallusia, directora de la Coral Estels. El concert, com ha quedat dit, va acabar amb el cant comú de les peces del cançoner popular.
Pel que fa al recorregut del cicle, després de Maials arribarà el torn, abans de l’estiu, per Torres de Segre i Almacelles, i partir del setembre es reprendran les actuacions a Benavent de Segrià, Sunyer, Corbins, Seròs, Alguaire, Torrefarrera i Soses, seu del concert de cloenda el 13 de novembre. Cada actuació comptarà amb la participació de tres de les corals adherides al projecte i un cant comú al final de cada concert.
Al marge de les tres formacions que van actuar ahir a Maials, les altres corals participants al projecte seran la Coral Clavellina, de Torrefarrera; la Coral Veus del Roser, d'Almacelles; la Coral Bell Camp i la Coral Ginestell, d’Alguaire; el Conjunt de Veus Cordeveus, de Corbins; la Coral Flor d’Espígol de Rosselló; la Coral La Palometa, de Puigverd de Lleida; la Coral Montserratina, de Raimat; la Coral La Lira, de Torres de Segre; la Coral El Roser, de Massalcoreig; la Coral Sant Bartomeu, d’Alpicat; i la Coral l'Alzina, d'Alcarràs.
Segrià Corals és un dels projectes amb més tradició i arrelament dins de l'àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià i enguany es recupera després d'haver-se hagut d'anul·lar arran de la pandèmia. La necessitat de recuperar el moviment coral té en Segrià Corals una eina clau, sempre amb l’objectiu de donar suport a les entitats de cantaires del Segrià i fomentar el cant coral als municipis del territori a través d'una programació de concerts de periodicitat anual als municipis adherits. La iniciativa compta amb el suport de la Diputació de Lleida mitjançant l'Institut d'Estudis Ilerdencs i amb la col·laboració dels ajuntaments adherits.
