L’accèssit ha estat per a ‘L’alè que us manté dempeus’, de Maria Neus Martínez Castellnou, d’Almenar. Aquestes dos obres més les quatre finalistes es publicaran en el proper volum del llibre ‘Històries Vives del Segrià’.
L’obra ‘Recels de primavera’, de Núria Fonoll i Vergés, de l’Albi, ha estat la guanyadora del Premi de Relats Curts del Segrià ‘Històries Vives del Segrià’, un certamen que aquest any arriba la seva desena edició. L’accèssit ha estat per a ‘L’alè que us manté dempeus’, de Maria Neus Martínez Castellnou, d’Almenar.
Així ho ha decidit el jurat, format per les escriptores lleidatanes Montse Sanjuan i Marta Alòs, Alba Garrote, tècnica del Consorci per a la Normalització del Segrià, i Josepa Sopeña guanyadora de l’anterior edició del premi, que han escollit ‘Recels de primavera’ com el millor dels 25 relats que optaven al guardó i, per tant, mereixedor del premi de 650 euros.
De fet, l’elecció s’ha fet per unanimitat, havent rebut la màxima puntuació del jurat, que va valorar que està molt ben escrit, que empra un llenguatge acurat i molts recursos literaris ben utilitzats. ‘Recels de primavera’ és una història d’amor i de violència masclista, situada en un entorn rural, fruit de la creativitat de Núria Fonoll, una tècnica de farmàcia aficionada a escriure que ha guanyat alguns premis en diferents certàmens de relats curts i que aquest any ha publicat el seu primer llibre, titulat ‘L'ull fosc dels gira-sols’.
Pe que fa a l’accèssit, que rebrà un premi de 250 euros, ha estat per a ‘L’alè que us manté dempeus’, de Maria Neus Martínez Castellnou, d’Almenar. En aquest cas, el jurat ha destacat el començament poètic d’un relat que parla de cases d’Almenar, de les famílies del poble, de l’església de Santa Maria i del pas del temps. Maria Neus Martínez és llicenciada en Dret i li agrada escriure relats breus de temes propers. Ha guanyat diversos cops el Premi literari Vila d'Almenar i també ha escrit un poemari. A més, fa temps que està treballant en la seva primera novel·la.
Pel que fa a les obres finalistes, han estat ‘Gènesi’, de Montse Milan Moliné (Esterri d’Àneu); ‘Orígens’, d’Isabel Bellet Oronich (Alpicat); ‘Memòria’, de Joel Falcó Salla (Alfés); i ‘Les finestres de l’Amèlia’, de Marta Morell Cañizares (Almenar).
Tant l’obra guanyadora com l’accèssit i les finalistes es publicaran en el proper volum del llibre ‘Històries Vives del Segrià’, que el Consell Comarcal del Segrià edita cada dos anys, i que en el cas d’aquesta edició veurà la llum l’any vinent juntament amb les guanyadores del 2024.
Cal destacar, així mateix, que entre els finalistes n’hi ha que són repetidors d’edicions anteriors, fet que denota que alguns dels participants són fidels seguidors del premi. De fet, un dels autors repeteix com a finalista i dos més van guanyar algun dels premis en edicions anteriors.
Els deu anys d’història suposen tota una fita per aquest guardó que és el més veterà de tots els que s’organitzen actualment des de l’àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià, com sempre amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Un any més, el premi té com objectiu el foment de la llengua catalana i la promoció de la comarca del Segrià a través de la narrativa, ja que els relats que hi concorren han de referir-se a la comarca o bé als municipis del Segrià i han d'incloure fets i esdeveniments versemblants, escrits en llengua catalana i inèdits.
En aquesta desena edició, les xifres de participació, amb 25 originals presentats, s’han mantingut molt similars als anys anteriors. Pel que fa a la procedència dels relats presentats, la gran majoria eren de diferents comarques de Ponent, amb la ciutat de Lleida al capdavant amb 9 aspirants, seguida d’Almenar (3), Balaguer i Torres de Segre (2 cadascuna) i Sarroca de Lleida, Alfés, Térmens, Esterri d’Àneu, Alpicat, l’Albi, Gimenells, Albatàrrec, que n’aportaven un, a l’igual que la ciutat de Barcelona, que és d’on provenia l’únic original de fora de la demarcació de Lleida.
