La Diputació de Lleida presenta el Pla Zonal als municipis del Segrià

Un moment de la presentació a la sala de plens del Consell Comarcal.

La seu del Consell Comarcal del Segrià ha estat avui escenari de la reunió de càrrecs i tècnics de la Diputació de Lleida amb representants municipals que han donat a conèixer el Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres per la comarca i la demarcació.

El nou Pla Zonal estableix, tal com es va explicar recentment, que 200 kilòmetres de vies de Lleida passaran a ser de la Diputació i uns altres 159 kilòmetres de vies es milloraran tot i que continuaran sent de titularitat municipal. L’operatiu de canvi de titularitat es farà en els propers 16 anys mentre que la millora dels 159 kilòmetres de via es desenvoluparà en 8 anys.

Els municipis del Segrià disposen d’un termini fins el 4 de març per presentar al·legacions al Pla. Cristina Morón, diputada i portaveu dels Serveis Tècnics de la Diputació, ha subratllat tant al president del Consell, David Masot, com als alcaldes i regidors presents que “seran benvingudes les aportacions que ens ajudin a fer més efectiu el pla”.

David Masot i diversos alcaldes han manifestat que “es necessiten ajuts per millorar vies que en pocs anys han experimentat una transformació important i han passat de ser camins poc freqüentats a ser rutes de missatgeria, transport escolar, de mercaderies de gran tonelatge i, en definitiva, viuen un trànsit rodat que fa necessari un canvi i un manteniment més elevat”. 

Morón ha afirmat que “s’estan mirant altres vies” per ampliar el pla d’arranjaments de camins ja que tot i que ha augmentat un 37% en el pressupost, segueix necessitant més recursos.

A Lleida, el Ministeri té la titularitat de 516 km de vies, la Generalitat en té 1.572 km i la Diputació en tè 800. Amb aquest Pla Zonal passarà a tenir-ne uns 1.000. En tota la demarcació hi ha 29.000 km de camins.

El criteri amb que s’ha decidit incloure els 200 km de vies al Pla Zonal i no uns altres són cinc, tots ells de caràcter tècnic i que puntuen de forma diferent, de major a menor importància: equilibri territorial, funcionalitat, seguretat, connectivitat i sostenibilitat ambiental.