D’origen àrab, s’esmenta per primera vegada al segle XI
Es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d’una torre quadrada i de l’antiga Església de Santa Maria.
Inicialment s’entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelerins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on sojornaren Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. La baronia de les monges sobre Alguaire i els llocs veïns es mantingué, però, fins a la fi de l’antic règim, a través de procuradors
