Aquesta compositora, pianista i professora de música, va casar-se amb el també compositor i músic Robert Schumann, de qui va adquirir el cognom. Així ha passat a ser coneguda als nostres dies com a Clara Schumann.
Tenia un gran talent com a compositora, però la manca de referents i els convencionalismes de l’època, en què es considerava que una dona no tenia lloc en el terreny de la composició musical, la van obligar a deixar de banda la seva pròpia carrera per centrar-se en impulsar l’obra del seu marit.
Considerada una nena prodigi, eren molts els talents que tenia: composava, tocava el piano, era crítica musical, agent musical, editora i professora de música. El seu pare, professor de piano i amo d'una fàbrica d’aquests instruments, va planejar per ella una acurada educació, ensenyant-li l’amor per la música des de ben petita.
Clara Wieck va conèixer aviat el que seria el seu marit, amb qui es va casar tot i que el seu pare no volia que ho fes.
Robert Schumann aviat va dir-li que volia que deixés de fer concerts, però ella s’hi va negar. Clara era coneguda internacionalment, però Robert no gaudia de la mateixa fama. Tot i així, ella desitjava que ell pogués viure entregat a la seva música, i per això va fer nombrosos sacrificis. El suport d’ella era incondicional, però el d’ell no tant.
Fer concerts permetia a la família mantenir-se. Això trencava amb molts dels rols de les dones de la seva època: treballava, guanyava diners, i fins i tot tocava en concerts embarassada o amb nadons acabats de néixer.
Gràcies als seus concerts es van conèixer les obres del seu marit, a qui no agradava estar a l’ombra de la seva esposa.
A més, Robert Schumann patia episodis depressius i de canvis sobtats d’humor, i ella s’entregava al seu benestar emocional. Finalment va ser internat en una clínica psiquiàtrica, on va morir.
Clara va seguir donant concerts i va morir d’un infart.
