Maria Montessori va ser pedagoga, científica, filòsofa i metgessa, i va destacar en diferents àmbits del coneixement. Se la coneix especialment per ser la creadora d’un mètode pedagògic basat en el respecte, la promoció i l'autonomia dels infants: el mètode Montessori.
Feminista i humanista, va ser la primera dona en aconseguir el certificat de metgessa a Itàlia quan tenia 26 anys.
Es va aproximar a la pedagogia a través del seu estudi i el seu treball amb criatures amb dificultats d’aprenentatge, i posteriorment va anar ampliant el seu objecte d’estudi als infants en general.
El 1907 va posar en marxa La Casa dei Bambini, que va ser una autèntica revolució en el món de l’educació. Ella entenia les criatures com a protagonistes del seu procés educatiu.
Va crear materials per afavorir l’autoaprenentatge, i va defensar que l’escola s’havia d’adaptar a les criatures, i no a l’inrevés. Montessori volia que cada criatura tingués l’oportunitat de desenvolupar les pròpies capacitats, per formar persones adultes equilibrades i independents.
El seu mètode pedagògic va topar frontalment amb el concepte d’educació que tenia el feixisme a Itàlia. El feixisme, basat en el totalitarisme, buscava l’adoctrinament de la infància per convertir nens i nenes en armes de guerra. Ella, en canvi, volia educar en la llibertat i per a la pau. Això la va portar a exiliar-se d’Itàlia el 1933.
Durant el seu exili va viure a Espanya, a Holanda i a la Índia. Viure la guerra la va portar a reflexionar molt sobre el paper de l’educació, arribant a la conclusió que l’educació és l’únic camí per a la pau.
Va tornar a Itàlia el 1952, quan ja era reconeguda internacionalment, i va morir aquell mateix any.
