Va unir la lluita per l’ecologia i el desenvolupament sostenible amb la defensa de la democràcia, els drets humans i l’empoderament de les dones.
Va néixer a la Kenya colonial dels anys quaranta, filla d’una família camperola. Les nenes nascudes sota aquesta condició estaven abocades a treballar al camp, recollir llenya i transportar aigua.
Ella va tenir la sort de poder estudiar, i a l’escola del poble on va néixer va ser una estudiant brillant. Això va permetre que rebés una beca per poder estudiar als Estats Units.
Es va graduar en Biologia i va obtenir un Màster en Ciències Biològiques i un doctorat en Veterinària, entre altres fites acadèmiques rellevants. Wangari no va ser només la primera dona africana en obtenir un Premi Nobel (Premi Nobel de la Pau el 2004), sinó també la primera dona de l’Àfrica Central i Oriental en obtenir un doctorat.Va ser també la primera dona Cap de departament i professora associada a la Universitat de Nairobi.
Wangari va ser una ferma defensora dels drets de les dones. Quan va veure que la degradació del medi ambient de Kenya condemnava les dones a viure amb pocs recursos alimentaris, que cada dia havien d’anar més lluny a buscar aigua i que cada dia els era més difícil obtenir llenya, va unir el seu activisme feminista amb el seu activisme ecologista.
Per ella, l’ecologisme podia ser una forma d’assolir un desenvolupament sostenible i millorar els problemes del seu país. Sota aquest objectiu va fundar el moviment Green BeltMovement (Moviment Cinturó Verd) el 1977, animant les dones a recollir llavors de la zona per muntar hivernacles i plantar arbres. A més, va introduir el pagament a les dones que col·laboraven. Impulsant el treball conjunt de les dones en plantar arbres per millorar la seva situació i lluitar contra la desforestació, l’erosió i la sequera, va aconseguir l’emancipació i l’empoderament de les dones camperoles.
El seu moviment va esdevenir global, arribant a la Societat Noruega de Silvicultura, el fons per les dones de l’ONU o el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient. Wangari va ocupar importants càrrecs en diferents organitzacions internacionals i va anar prenent consciència de com els problemes d’Àfrica eren també problemes polítics. Va lluitar per una Kenya lliure i democràtica durant la dècada dels 80, defensant els drets humans i contra l’especulació de la terra i la destrucció del medi ambient. Va promoure l’alliberament dels presos polítics, va denunciar la corrupció i va reivindicar eleccions justes.
Tot i patir persecució, va poder veure com Kenya tenia les primeres eleccions multipartidistes el 1992, arribant a ser parlamentària el 2002.
El 2004 va guanyar el Premi Nobel de la Pau per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau. Era la primera dona africana en rebre aquest guardó, i la primera ambientalista.
Va morir víctima de càncer d’ovari, després de deixar més de 40 milions d’arbres plantats i més de 3.000 vivers, que suposen una font de riquesa per més de 35.000 dones africanes.
“La dona arbre”, com se la coneixia, va ser qualificada de “massa forta per ser dona”, “tenir massa educació” i ser una dona “boja” i “difícil”.
Per a ella, el fet de plantar arbres feia que les dones fossin conscients que tenien el poder de preservar el seu entorn o destruir-lo, i les ajudava a conrear la seva autoestima i a obtenir més poder sobre les seves pròpies vides.
